logos-arte.jpg

Logotips dissenyats per grans mestres de l’art

Molts dissenyadors gràfics han fet incursions en el món de l’art i no són pocs els genis de la pintura, o l’escultura, que han fet els seus primers passos en el món del disseny de marca. En aquest article exposam exemples de grans mestres de l’art que en el seu moment varen rebre l’encàrrec per part d’una empresa o institució de dissenyar un logotip.
Serà objecte d’un futur post explicar que una cosa és art i l’altra disseny. Però en aquesta ocasió el que ens ocupa és mostrar com, de la mateixa manera que molts dissenyadors gràfics han fet incursions en el món de l’art, no són pocs els genis de la pintura, o l’escultura, que van fer els seus “pinets” en el món del disseny de marca. I per a això no ens remuntarem als orígens de la professió, allà pel segle XIX, quan artesà i artista solien ser la mateixa persona. Tenim exemples molt més propers en el temps que ens serviran per il·lustrar aquest article.

 

Chupa Chups

Podria ser ben bé una pregunta de Trivial: ¿qui va dissenyar el logotip dels famosos “Chupa Chups“? Doncs en Salvador Dalí. Bé, en realitat Dalí el que va fer va ser introduir alguns matisos en la marca ja existent. Matisos “genials!”.

Va ser el 1969 quan l’empresa del confiter Enric Bernat, que estava creixent com l’escuma gràcies als seus enginyosos caramels amb pal, va voler fer un salt definitiu expandint el seu producte, i la seva marca, al mercat internacional. L’empresari va concloure llavors que un producte universal mereixia el toc d’un artista universal. Dalí ho resolgué en menys d’una hora. Conservant el mateix grafisme en color vermell el va tancar dins la forma d’una flor groga i va suggerir que la marca es situés en la part superior de l’embolcall. Segons diuen, va cobrar per això una xifra astronòmica.

Mai sabrem si aquesta aportació fou tan determinant, però la veritat és que avui dia el Chupa Chups es fabrica i comercialitza als cinc continents.

dali-chupachups

L’estrella de La Caixa

Un altre cas ben conegut el tenim en una rellevant caixa d’estalvis que ara és banc. Ens referim a Caixabank, antigament anomenada “La Caixa”. Aquesta entitat continua sent representada pel mateix símbol des de fa més de 30 anys. Una marca que reconeixem tots: estrella blava amb dues taques al seu costat, una vermella i una altra groga. El seu autor va ser l’artista Joan Miró, qui la va crear en 1980 per encàrrec de la institució a través de la prestigiosa consultora americana Landor .

Va ser resultat d’un llarg procés de reflexió i treball que es perllongà al llarg de dos anys i va culminar en l’elaboració d’un tapís a càrrec de l’artista Josep Royo i del mateix Joan Miró. Pel que sembla, la consultora, després d’una intensa recerca i amb la idea de trobar una imatge singular que reflectís el caràcter innovador i mediterrani de La Caixa, va facilitar un símbol format per un asterisc amb dos punts perquè Miró el reinterpretàs i inclogués com un element més a l’obra, però i per a sorpresa de tots, quan es lliurà l’encàrrec, aquest asterisc s’havia convertit en l’estrella de cinc puntes que avui dia representa l’entitat .

Va ser tal l’èxit de la nova imatge que va marcar una tendència, i en la dècada dels 80 van sorgir logotips “mironians” pertot arreu.

 

miro-la-caixa

El pintor i la seva terra

De fet, el 1983, a Miró se li va encarregar un nou logo, la marca turística d’Espanya, conegut com “el sol de Miró” (encara que alguns, maliciosament, el van anomenar el “ou fregit”). El pintor català, que moriria a finals del mateix any, el va cedir de manera altruista. En aquesta mateixa línia, l’any 2007 Miquel Barceló, un dels artistes plàstics més cotitzats del món, va dissenyar gratuïtament la imatge de marca del Govern de les Illes Balears. Fantàstic! l’artista més representatiu de les illes oferia de manera desinteressada el seu bon fer per representar els seus representants… No obstant això, va durar el que dura una legislatura.

Va ser un imatge controvertida, o millor dit incompresa, que no pogué exercir bé la seva funció ja que en ser un regal, diríem “inesperat”, no va sorgir d’una necessitat o estratègia comunicativa determinada. Al nostre parer, la seva aplicació en els diferents suports publicitaris ser erràtica, incòmoda, i el seu missatge es va diluir de la mateixa manera que els seus traçats. Al final el logotip que havia de representar la imatge externa d’una terra, d’una comunitat, d’una manera de ser, va acabar representant només a l’executiu polític i per això va marxar amb ell.

barcelo-caib

Dreamworks Records

Dreamworks Records fou un segell discogràfic que va exercir la seva activitat com a filial de la companyia nord-americana Dreamworks SKG entre 1996 i 2003 (quan va ser absorbida per Universal Music Group). Steven Spielberg i els seus socis van encarregar la creació del logotip ni més ni menys que a Roy Lichtenstein qui, com era d’esperar, no es va moure gens ni mica de l’estil que el caracteritzava. Es dóna el cas que aquesta seria la seva última obra coneguda abans de la seva mort al setembre de 1997.

 

Lichtenstein-dreamworks

Posa’m-hi un Chillida aquí

Eduardo Chillida ha estat sense cap dubte un dels artistes més sol·licitats a l’hora de fusionar art i imatge de marca. La caixa d’estalvis Kutxa, la Universitat del País Basc, Xarxa de Parcs Nacionals, etc… tots ells van voler en el seu moment un Chillida en el seu paper carta.

Que motiva realment l’encàrrec d’una imatge corporativa a un artista? potser aportar un valor afegit , però mai hauríem d’oblidar que el logotip ha de parlar del que hi ha al darrere i no només del que està davant nostre. La genial obra de Chillida és inconfusible, i precisament per aquesta mateixa raó pot resultar confusa la identificació de les diferents entitats que el comparteixen.

chillida-kutxa

La llengua de Mick Jagger

Aquest mai no hauria d’estar aquí. Així doncs, que quedi ben clar d’una vegada per totes: el logo dels Rolling Stones no el va dissenyar Andy Warhol, sinó un senyor dissenyador britànic anomenat John Pasche. Al Cèsar el que és del Cèsar.

pasche-rolling-stones

Més informació

http://www.bloc.lacaixa.es/2012/12/lestrella-de-la-caixa.html
http://prensa.lacaixa.es/notas-de-prensa/veinte-anos-de-un-simbolo__705-c-939__.html
http://elpais.com/diario/2003/02/23/domingo/1045975961_850215.html
http://suite101.net/article/la-marca-espana-el-marketing-de-pais-a11241
http://www.brandemia.org/la-historia-de-salvador-dali-y-el-logotipo-de-chupa-chups
http://www.chupachups.es/lamarca-historia.php
http://www.johnpasche.com/