Com es distingeix els creatius? Quines característiques hauríem de tenir en comú per ser considerats com ells? Tractant d’endevinar quins són aquests trets que els defineixen a ells i a molts altres, en aquest article confeccionam el nostre propi decàleg.Diuen els neurocientífics que el nostre cervell es divideix en dos hemisferis. A l’esquerre se situa la lògica i el raonament, l’habilitat científica i numèrica i la capacitat de parlar i escriure; en el dret, en canvi, trobam la imaginació, la sensibilitat, el sentit artístic i musical, la percepció espacial… Tots tenim per tant aquestes habilitats en conjunt, però hi ha qui desenvolupa un costat més que l’altre. Per això es diu que les persones creatives solen tenir més activitat a l’hemisferi dret que les que són més “racionals”. Fer aquesta afirmació potser és simplificar molt les coses. Qui concep la innovació i la creativitat sense l’anàlisi i el raciocini?
La veritat és que hi ha gent que destaca per la seva faceta creativa, com el cuiner Ferran Adrià o el dissenyador Xavier Mariscal, professionals que han triomfat gràcies a les seves creacions úniques i originals. Observant, un es demana com es distingeix els creatius? Quines característiques hauríem de tenir en comú per ser considerats com ells? Tractant d’endevinar quins són aquests trets que els defineixen a ells i a molts altres podríem confeccionar un decàleg:
- Caminen sempre despistats, als núvols. Sí, és el tòpic, però és així. Van per la vida somiant desperts, sembla com si el món real els resultés avorrit, són incapaços de fixar la seva atenció en una sola cosa durant molt de temps, la seva imaginació els planteja constantment escenaris alternatius.
- Són observadors i perspicaços. Perceben els detalls més enllà del l’aparent, els agrada indagar sobre el funcionament i l’origen de tot el que els envolta Devoren i emmagatzemen gran quantitat d’informació.
- Adoren els canvis. Reneguen de l’ordre establert, al cap i a la fi crear consisteix a cercar noves maneres d’organitzar, noves combinacions amb els elements ja existents. Intueixen i visualitzen fàcilment els efectes que poden produir aquestes transformacions tot i la incertesa que provoquen.
- Són sensibles i empatitzen fàcilment amb els altres perquè són capaços de posar-se al seu lloc. Capten la bellesa oculta de les coses i valoren l’equilibri i la perfecció de la naturalesa.
- Tenen esperit crític. Replantejaran el seu treball una vegada i una altra fins que obtinguin el resultat desitjat, i tot i així és molt possible que no quedin satisfets del tot.
- Són desinhibits i no temen al fracàs o al ridícul. Se senten lliures, diferents, poc convencionals i els importa molt poc el que pensin els altres de les seves excentricitats.
- Els agrada córrer riscos, experimentar, equivocar… ja que tot això forma part del procés. Precisament per a ells el procés és el veritablement important, el que els fa gaudir.
- Són optimistes per naturalesa. Saben que si cauen tornaran a aixecar-se, que sempre hi ha una nova manera d’aconseguir els seus propòsits.
- Són enèrgics, apassionats, vehements. Cerquen nous reptes cada dia. Quan aconsegueixen l’estat de màxima concentració perden la noció del temps, de les necessitats bàsiques. Senten l’objectiu tan a prop del seu abast que no permeten que res ni ningú s’interposi en el seu camí.
- Els va la marxa. Treballen millor sota pressió i es desenvolupen bé en el caos.
Si coneixem algú creatiu possiblement reuneixi molts d’aquests trets. Encara que no pretenem ser molt categòrics. La veritat és que la creativitat i els mecanismes del cervell humà són tan complexos que resulta aventurat elaborar una definició o unes característiques exactes per descriure aquestes persones. Potser es tracta d’un procés màgic, misteriós, inexplicable… i si ho replantegem?