S’acosta Sant Jordi i ja estic pensant en fer una volteta per les llibreries i passar una bona estona triant un llibre per a algú especial. No serà fàcil, perquè hi ha molta varietat, però en aquest article t’explico el meu secret per encertar…S’acosta Sant Jordi i ja estic pensant en fer una volteta per les llibreries i passar una bona estona triant un llibre per a algú especial.

Per a mi hi ha quatre maneres per triar un llibre, suposo que per la majoria de gent només n’hi ha tres. La primera és cercar per autor, d’entrada podria ser una bona opció, encara que hauria de tenir la certesa que l’autor li agrada a aquesta persona tan especial o que aquest llibre no el té ja. També puc triar per gènere; un bestseller, un llibre d’aventures o una obra clàssica, un drama, una novel·la de terror… massa típic, no?… no em convenç, m’agrada ser més original. Poso en marxa la tercera opció: llegir en un moment les sinopsis o les ressenyes que es publiquen a la contraportada: “Una obra mestra!”, “La sorpresa literària de l’any”, “Genial!”, “Enlluernadora!”… En realitat no és un moment, és un llaaaaaaaaaaarg espai de temps i ja comencen a fer-me mal les cames… massa informació, massa trames… estic entramada fins a la medul·la!.

Ha arribat l’hora de la quarta opció, la que em funciona, la definitiva!

Potser sóc una persona una mica rareta, ho reconec, però el que m’agrada és arribar a la llibreria, i ESCANEJAR. Hauria d’haver començat per aquí, escombrant d’esquerra a dreta, dreta a esquerra, en diagonal, de baix a dalt, de dalt a baix i vinga! una i altra vegada, fins que després de tant impacte visual, en un raconet de la prestatgeria veig una cosa que brilla, que em crida l’atenció i em diu: AGAFA’M, AGAFA’M!!,… definitivament, crec que el tinc! Al·leluia!. He trobat una edició, rara… com jo mateixa.

Quin gran moment!, quina satisfacció!, ho he aconseguit: una cosa especial per algú especial. Però, a veure si s’ajusta a l’expectativa, que sóc molt tiquis miquis…

En primer lloc analitzo la portada: m’agraden els dissenys diferents, que cridin l’atenció per tenir un plantejament gràfic, amb una combinació de colors equilibrada, i si té una bona il·lustració molt millor. Després tanco els ulls, l’acaricio i percebo el seu tacte, una portada plastificada, mat si pot ser, o un paper artístic, que quan li passes els dits per damunt sents la seva textura, aquesta rugositat, aquestes perfectes imperfeccions de fàbrica, bon senyal, tinc entre mans un llibre de qualitat, segur que li encantarà.

El format, si pot ser original molt millor, que sigui diferent, rodó, troquelat, en forma de flor, apaïsat, grandot o diminut, és igual… que sigui únic, que pugui guardar-lo en aquest lloc concret on cada vegada que passi per davant no tengui més remei que recordar-se de mi. 🙂

Arriba el moment d’obrir-lo. El torn a palpar. L’oloro. Aspiro aquest aroma embriagador de paper i tinta. Em fixo en el tipus de lletra, que sigui una tipografia llegible, de pal o romana, que sigui agradable, amb una mida no massa petita. Que faciliti una lectura fluida i els blocs de text “respirin”, amb bons marges… evidentment, amb il·lustracions, faltaria més, aquest aspecte encara ho fa més diferent, un llibre il·lustrat per a aquest dia ha ser un encert segur!. Grans il·lustracions a tota pàgina i amb colors cridaners…

No hi ha dubte, el tenc, ha caigut a les meves mans, aquest és el llibre que em porto. Està decidit!.

Espero que li agradi, a mi m’encanta, però clar, jo sóc dissenyadora… rareta i una mica friki… La veritat és que m’agrada tant que fins i tot em costa donar-lo a la dependenta perquè ho emboliqui… Escolta, i siiiiii… i si m’ho quedo jo?… pensant-ho millor vaig a triar un altre llibre per el regal… un de García Márquez que sempre és una aposta segura i que aquest any arrasarà, el pobre…