Els dissenyadors també prenem vacances. És sorprenent, veritat? però és així. I que farem? descansar?… no, de cap manera. En aquest post tant estiuenc, vos contam que és el que fariem i tanmateix no podrem fer…

Aprofitem el nostre retorn, després d’un parèntesi forçós, per trencar d’una vegada per totes un mite.
Recordeu que va ser aquest blog el que un dia ho va revelar. Allà va:
ELS DISSENYADORS TAMBÉ PRENEM VACANCES
Sorprenent, veritat?. Bé, potser tu ho sospitaves, però els nostres amics, docents i funcionaris la majoria, no s’ho creuen ni farts de vi. Si alguna vegada, per aquelles coses que té l’atzar, ens troben a la platja, asseguts a la tovallola, sense fer res, amb la mirada perduda en l’horitzó… Després de comprovar que no som un holograma o un decorat de cartró -pedra, comencen a moure el cap d’un costat a un altre buscant la maleïda càmera oculta. Passats aquests moments d’incertesa, quan descobreixen que sobresurt l’iPad de la cistella de vímet que hi ha sota el para-sol, somriuen, no sé perquè, alleujats, com dient “ja sabia jo…”
I amb els clients passa tres quarts del mateix. Alguns ens criden en ple mes d’agost només per comprovar que és cert el que es diu. Altres ens envien un correu des del mòbil i quan, a l’estona, veuen que reben resposta s’alegren excitats com un nen que acaba de fer una gamberrada.
És així, en el nostre afany de formar part de la massa, arribam a prendre algunes setmanes de vacances a l’any. Però és un concepte per a nosaltres tan antinatural, tan efímer, que sempre ens agafa desacostumats, despistats. Els primers dies deambulem perduts, anem a l’estudi, ordenem els papers de la taula, fem un gran esforç per no encendre l’ordinador, ens asseiem al costat del telèfon fins que ens convencem que no sonarà, escoltem una i altra vegada la veu d’una senyoreta dient que no hi ha missatges nous i al cap de l’estona sense saber que fer respirem profund i tornem a sortir al carrer intentant dissimular el nostre desconcert…
El graciós de l’assumpte és que una vegada que prens la decisió i saps que tal dia te n’aniràs, la setmana abans treballes tantes hores extra que si les suméssim totes resultaria l’equivalent al temps que prens de vacances… o més!
En fi, que les vacances ens agafen desprevinguts i no sabem molt bé que fer.
Si en lloc d’un estudi de disseny tinguéssim una agència de publicitat seria radicalment diferent, se m’ocorren un munt de coses que faria a l’estiu:

• Viatjar lluny, molt lluny, a algun lloc amb cocoters i cabanes de bambú.
• Amb mainadera, és clar
• Passejar en iot
• Pescar en alçada
• Bussejar en els esculls de corall
• Jugar a golf
• Assistir a còctels on tothom va vestit de blanc
• Sopar en un tres estrelles Michelin…

I moltes coses més, però com no és el cas, la veritat és que no sé molt bé que farem en aquests dies ociosos. Si de cas, ja amb l’experiència d’ocasions anteriors, podria fer una llista de les coses que NO farem. Una sèrie de despropòsits de vacances. Sumant, natural i malauradament, a la llista anterior els següents ítems:

…
Pressento que en aquesta llista de despropòsits és molt probable que coincidim aquesta vegada amb molts dels que ens esteu llegint. A que sí?