Slow design és una actitud reflexiva basada en la simplicitat intel·ligent, el compromís social i cultural i la racionalització dels recursos. És una manera de contribuir, com dissenyadors gràfics, a la construcció d’un món millor.
Slow design és una actitud reflexiva basada en la simplicitat intel·ligent, el compromís social i cultural i la racionalització dels recursos. És una manera de contribuir, com dissenyadors gràfics, a la construcció d’un món millor.

El Slow Food va néixer a finals de la dècada dels 80 de la mà del periodista i gastrònom italià Carlo Petrini. Va sorgir no només com una resposta al Fast Food sinó al Fast Life que, ja en aquella època, se’ns estava venint a sobre. Avui dia és un moviment social present en més de 150 països i és l’arrel d’una corrent cultural molt més àmplia denominada Moviment Slow. D’aquest arbre brollaren diverses branques: Slow cities, slow work, slow schooling, slow sex, slow fashion… i, com no, slow design.

En línies generals el que es promulga des del moviment Slow és que l’individu prengui el control del seu temps sense sotmetre als ritmes frenètics que ens imposa la vida moderna. Nega la relació entre la productivitat i la velocitat (vesteix-me a poc a poc, que tinc pressa), i promou que la nostra activitat minimitzi el seu impacte en el medi ambient i en la salut de les persones; de la dels altres i de la pròpia. Alhora reivindica el dret al plaer, al gust i a la qualitat.

Petrini va dir: “No té sentit forçar els ritmes de la vida. L’art de viure consisteix a aprendre a invertir el temps en totes i cadascuna de les coses”. Ens agrada com a base filosòfica. Però alerta: Slow design no implica que siguem incapaços de realitzar un projecte de disseny en un temps raonable, sinó que el temps que li dedicarem serà ben aprofitat i no obviarem cap de les fases de desenvolupament tant a nivell creatiu com productiu. Tot en benefici de la qualitat, la sostenibilitat, els valors ètics i, per descomptat, l’eficàcia que pretén el client.

Com hauria de ser un disseny Slow?

• Reflexiu. Dedicant el temps necessari a l’observació, la investigació i l’assaig per aconseguir el millor resultat.
• Simple i eficient. Buscant solucions simples que permetin minimitzar la pèrdua de temps i recursos, per optimitzar el cost econòmic i energètic.
• Centrat en l’usuari. Prestant la màxima atenció a les seves necessitats, desitjos i limitacions. Així es fa més accessible.
• Adaptable i durador. Proporcionant un producte que pugui mantenir-se en el temps, evitant la necessitat d’actualitzacions o reposicions constants.
• Sostenible. Respectuós amb el medi ambient, evitant els materials i processos més contaminants o tòxics.
• Compromès ètica i socialment. No presta els seus serveis a causes que entrin en conflicte amb els drets fonamentals o que vagin contra la dignitat dels éssers humans i s’implica especialment en els projectes que van encaminats a millorar aquests aspectes.
• S’inspira en la cultura local o regional, com una forma de transmetre els seus valors cap a l’exterior i a les generacions futures.

Treballar sota aquesta filosofia no és una qüestió de moda, ni tan sols d’estratègia de vendes. Com en la faula de Isop, alguns professionals del disseny tractam d’adoptar el paper de la tortuga perquè creim que els projectes dels nostres clients mereixen un temps de qualitat, en el qual siguem capaços d’aturar el ritme i prestar l’atenció deguda als seus problemes o necessitats de comunicació. Malauradament, en moltes ocasions, el client s’equivoca i aposta per la llebre, com quan es recorre a aquest altre concepte tan de moda en els últims temps: el crowdsourcing creatiu, on, sota un fals paradigma, es comercialitza el disseny a granel, precipitat, despersonalitzat, superficial, fast… l’antítesi de l’slow design.

I tu et sents llebre o tortuga? Vols de veritat arribar a la meta?

Més informació a:
http://www.slowfood.com/
http://es.wikisource.org/wiki/La_liebre_y_la_tortuga